GOJANT L'ESPERIT

GOJANT L'ESPERIT

Busca'm i oblida'm; besa'm amb passió

I tot seguit, en eixa nit abraça'm

Per aconseguir la purgació:

Si et plau sota el roig d'eixe sol tu calma'm

I amb el teu bàlsam ungeix la nació... 

Llavors amb les ones, mar blava, empara'm,

Fent-me descobrir la seva tendresa

Copsant de la dona la seva bellesa. 

 

CAP A LA MORT

CAP A LA MORT

El tren que arriba, pel sol és tenyit

De roig, com les ones d'eixa ingent mar blava,

Que en eixa nit el meu cor ha ferit

Mentre el seu amor jo amargament copsava

I occia també el meu vell esperit

Que en el passat a Venus estimava

Però l'esperança havia perdut

Descobrint en l'odi, la seva virtut. 

 

A LA LLACUNA ESTÍGIA

A LA LLACUNA ESTÍGIA

Oh bella i trista mort que avui panseixes

El meu cor que està sol en la foscor!,

Oh lluminosa mort que al jorn fereixes

El meu esperit submís en el dolor!,

Oh encisadora mort que aquí em cobreixes,

Vora el mar, amb el teu vel protector!,

Per què em fas viure en eixe aspre Lavern

Que lentament el meu rancor encén?

 

EL COMENÇAMENT

EL COMENÇAMENT

Abans que avui isqui de nou l'ardent sol

Espero que el mar hagi occit el dol

Inundant-lo amb tendresa i passió

Per a que et doni una libació

Eixe jorn, sota l'arc de Sant Martí;

M'agradaria un bes als llavis fer-te

I d'eixa manera per fi conèixer-te

Gaudint del teu esvelt cos tot el matí... 

A la tarda abans que l'astre rei es pongui,

Tenyint de roig l'escuma de l'espill,

Vull que el meu esperit llavors acaroni 

El teu i mon cor sigui el resquill

D'una sageta que ha estat disparada

Per mi i aquesta nit tu siguis prenyada. 

 

EL CORSARI

EL CORSARI

Has teixit una xarxa amb el teu amor

Per demostrar-me que tens el valor

Suficient per poder-me estimar

I així aquesta nit em puguis besar

Abans que la lluna isqui i jo, ferit,

M'entregui a tu, per una sola nit,

Com a esclau, prop d'eixa nostra ingent mar,

Perquè la llum comenci a il·luminar,

Eixe meu esquerp, solitari i fosc cor

Encegat per l'ardent febre de l'or

Que la meva ànima en les seves cendres

Ha convertit i eixos que foren tendres,

Ara són nous miserables mesquins,

Uns sicaris infaustament divins! 

 

EL MEU REFUGI

EL MEU REFUGI

He eixit de casa en direcció al mar;

Al cel la lluna ha enraigat a brillar

En contra d'eixe crim no condemnat

Per les màfies que han esclavitzat

Durant anys a eixe món vell i corrupte.

Primerament foren com els voltors:

El seu aliment fou, de manera abrupte,

La ròssa però en mos depredadors

Bevent la nostra sang s'han convertit

I amb eixe virus reial han occit

Els nostres demacrats i estèrils cossos... 

Han deixat anar els seus dòcils gossos

Per caçar-nos; jo he decidit ser lliure

I marxar ben lluny per a poder viure! 

 

ABANS DE LA MORT

ABANS DE LA MORT

Junts hem aturat el món per salvar-lo

Perquè l'amor va néixer del seu foc

Tost l'odi va començar a apagar-lo

Dessolant eixe ingent i vetust lloc.

A trenc d'alba t'he vist morir al mar;

De tristesa ahir el vas amarar:

No havies el suficient valor

Puix que de nit et conquerí el rancor

Mentre l'astre rei lentament marxava

I sa llum per complet t'abandonava

Sola, davant eixa mortal foscor,

Que a l'hivern ocupà una part del cor,

Per ferir-lo a la tendre primavera,

I a l'estiu occir-te per fi a la ratera.

DERROTA

DERROTA

Ens han ferit, ens han occit, hem mort;

Davant la mar tú i jo hem perdut la sort!

Vençuts per l'odi ha marxat la tendresa

I l'amargor ha envaït la bellesa

De la primaveral i curta vida:

Eixe matí la tardor ha esperat

Del sol, la seva colossal eixida,

Per tenyir de gris la vivacitat

Enfosquint del cel la tènue llum

D'eixe jorn que tot just ara comença

I iniciar la tempesta amb el fum

Del foc que Déu ha apagat aquesta nit

Amb l'ajut del vent que a l'albada llença

El caliu de la fe que avui ha extingit. 

 

EL COR DE LA VIDA

EL COR DE LA VIDA

Els dofins t'han vingut a saludar

Perquè avui el fènix per fi ha renascut:

Immenses onades d'odi has vençut

I la por has après a dominar.

El mirall ha reflectit la meva ombra

Però la lluna ha fet de cop penombra;

De la teva llum ha nascut el sol

I la teva ànima ha occit el meu dol.

Les flames han convertit en caliu

Eixa amargor i eixa vella tristesa;

Amb passió novament la bellesa

Ha tornat un cop més la vida al riu,

Amb la sang que ha vessat el nostre amor,

Fent bategar altre vegada el cor. 

 

RENÉIXER DEL MAR

RENÉIXER DEL MAR

Vull que els teus dits fereixin el meu cor

Abans que avui es pongui el sol en el mar;

Vull comprendre't per poder-te estimar

I que no ens envaeixi l'amargor.

Necessito les teves mans sentir

Al meu cos com la pluja de l'ahir;

Contemplar eixe ingent i ardent llambrec

Que em vol transmetre el teu amor amb un prec.

Ets com les ones: plena d'harmonia,

Amb la llum tu vences la melangia!

Els teus ulls plens d'una aura de tendresa

D'un matí de tempesta fan bellesa

I amb els seus colors pinten el somriure

Que atorga al món l'esperança per viure.

 

SOMNI AL MAR

SOMNI AL MAR

Una rosa blanca he vist al seu cos

Mentre avui es banyava sola en el mar;

El meu cor ha enraigat a bategar,

He estat inquiet fins al moll de l'os... 

Copsant la seva divina bellesa

I eixos seus moviments plens d'harmonia

Que il·luminaren eixe meu trist dia;

Em va donar l'anhelada tendresa

En eixe plujós jorn de primavera

Viscut agradablement prop de l'era

Fruint d'un vas de rom sota eixe sol

Que eixia creant una ingent corona

Per cenyir amb els colors a la dona

I embellir desprès de la mort el dol! 

 

SACRIFICI A LA PLATJA

SACRIFICI A LA PLATJA

Has fet brillar de nou a eixes estrelles,

Has tornat l'esperança a eixe trist món

Despertant-lo d'un dolç i profund son,

Fruit de l'engany d'eixes harpies belles 

Que sols volen tenir les nostres brides

Per esclavitzar-nos i maltractar-nos;

Amb els seus conjurs per fi dominar-nos

I finalitzar amb les nostres vides... 

D'eixos mots amargs fer el seu verí,

La càlida crueltat que ens ferí,

Per occir-nos en eixa fosca nit

Prop d'eixes tranquil·les ones del mar

I en una foguera de sang, cremar,

L'últim compassiu i innocent esperit. 

 

A LA MORT DE GEORGE FLOYD

A LA MORT DE GEORGE FLOYD

Em sent com un ocell en una gàbia;

M'agradaria ara mateix volar,

Tenir ales i córrer cap al mar,

Per extreure tota la meva ràbia

I fer de l'odi que et tinc, la tendresa

Que ahir la teva dolça i ingent bellesa

Em feia sentir, però ara em fereixes,

I els meus sentiments agrement ofegues,

Per ser una persona de color:

Que no saps que tinc un bondadós cor?

L'únic que anhelo és que els teus em respectin!

Ells són una colla de criminals;

Treus un verí i ordenes que me l'injectin:

Els humans som pitjors que els animals! 

 

UN CRIM A ALTA MAR

UN CRIM A ALTA MAR

Per la platja al matí passeja un gat;

Pels rajos d'eixe sol roig és banyat.

L'arc de Sant Martí ix coronant el cel

Per a donar llum a eixe negre vel

Dominat per eixos núvols ferotges

Que amb la pluja han aturat els rellotges;

Eixos batecs, eixes ones del mar

Que la fugaç vida funcionar

Fan, i amb el vent del nord ha deprimit,

El meu irascible i mortal esperit,

Que cercava, desesperat, tendresa

En la seva primaveral bellesa

Encara que ella no sigués honrada

I son verí m'hagi occit eixa tarda.

SORTU

SORTU*

Del mar ha nascut de nou l'esperança

I ha desaparegut tota mancança

D'amor, de pau, de riquesa i alegria

Perquè ha renascut, en eixe nou dia,

Dels nostres somnis, la càlida llum,

Que s'havia extenuat com el fum

Feia ja dos llargs i gèlids hiverns

Quan Orfeu baixà una tarda als inferns

Per recuperar l'Eurídice morta,

Que enverinada per un escurçó,

Havia trucat en aquella porta

De roure, l'entrada del regne d'Hades,

Per on ara eixe trist espòs, debades,

Buscava la seva exultació. 

*En euskera significa néixer, brotar que alhora és el nom d'un partit polític abertzale dins de la formació EH Bildu.