UN CRIM A ALTA MAR
Per la platja al matí passeja un gat;
Pels rajos d'eixe sol roig és banyat.
L'arc de Sant Martí ix coronant el cel
Per a donar llum a eixe negre vel
Dominat per eixos núvols ferotges
Que amb la pluja han aturat els rellotges;
Eixos batecs, eixes ones del mar
Que la fugaç vida funcionar
Fan, i amb el vent del nord ha deprimit,
El meu irascible i mortal esperit,
Que cercava, desesperat, tendresa
En la seva primaveral bellesa
Encara que ella no sigués honrada
I son verí m'hagi occit eixa tarda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No permès als menors de 13 anys, publicar comentaris al bloc.