EL MEU REFUGI
He eixit de casa en direcció al mar;
Al cel la lluna ha enraigat a brillar
En contra d'eixe crim no condemnat
Per les màfies que han esclavitzat
Durant anys a eixe món vell i corrupte.
Primerament foren com els voltors:
El seu aliment fou, de manera abrupte,
La ròssa però en mos depredadors
Bevent la nostra sang s'han convertit
I amb eixe virus reial han occit
Els nostres demacrats i estèrils cossos...
Han deixat anar els seus dòcils gossos
Per caçar-nos; jo he decidit ser lliure
I marxar ben lluny per a poder viure!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No permès als menors de 13 anys, publicar comentaris al bloc.