ABANS DE LA MORT
Junts hem aturat el món per salvar-lo
Perquè l'amor va néixer del seu foc
Tost l'odi va començar a apagar-lo
Dessolant eixe ingent i vetust lloc.
A trenc d'alba t'he vist morir al mar;
De tristesa ahir el vas amarar:
No havies el suficient valor
Puix que de nit et conquerí el rancor
Mentre l'astre rei lentament marxava
I sa llum per complet t'abandonava
Sola, davant eixa mortal foscor,
Que a l'hivern ocupà una part del cor,
Per ferir-lo a la tendre primavera,
I a l'estiu occir-te per fi a la ratera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No permès als menors de 13 anys, publicar comentaris al bloc.