CAP A LA MORT
El tren que arriba, pel sol és tenyit
De roig, com les ones d'eixa ingent mar blava,
Que en eixa nit el meu cor ha ferit
Mentre el seu amor jo amargament copsava
I occia també el meu vell esperit
Que en el passat a Venus estimava
Però l'esperança havia perdut
Descobrint en l'odi, la seva virtut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No permès als menors de 13 anys, publicar comentaris al bloc.