Benvolguts,
Aquest és un poema coescrit
entre dos poetes de wattpad: el colombià Carlos M. Hernández (@Charlie_h758) i el català Galceran Tramuntana (@phoenixlit1714), basat en fets reals, que
reivindica els drets i llibertats de la classe obrera i mostra com, des
de fa anys, tan Catalunya (i els Països Catalans) com Colòmbia estan
vivint la repressió (i opressió) de dos estats feixistes que esclavitzen
i maltracten als que pensen diferent de l'Estat profund. Prohibida la
reproducció total o parcial d'aquests versos.
Ben cordialment,
Galceran Tramuntana
REIVINDICACIÓ(N)
Fuertes en lo banal,
endebles en lo moral.
La mano del hombre se alza siempre contra la sociedad,
algo análogo a la garra del tigre
cuyo zarpazo penetra la carne tierna
y con su mandíbula la tritura.
La cadena alimenticia sirve para mantener un ciclo,
mas la cadena político-social se enfoca en la desestabilización
y declinación,
para así mantener la discriminación
y crear su propio imperio,
cuya capital no posee ningún derecho;
los intereses sustituyen a la equidad,
haciendo que la justicia sea ajena a todo proceso,
declarando su autoridad y el propósito de su proyecto.
Provocando que la misma pluma que firmó una ley,
un papel, se vuelva contra esta:
atravezándola y formando un agujero,
ahora intangible, en la sociedad.
Un sistema tan poderoso, pero a la vez tan frágil
que depende del voto del ciudadano,
el cual, cree ser menor que los que le gobiernan,
construyendo en él, con esto,
un muro, más alto de lo que piensa y de ladrillos,
cuando en realidad es un simple dibujo de cartón.
I la discriminació comença subtil,
Sinuosa com la nit, com un fil
Que va teixint complicitats:
Ara el fum,
Desprès el foc,
Per a que al final, la ferida provocada
En una pluja, de matinada,
Divideixi la societat submisa
Pels poders obscurs que la governen;
Som titelles, som serfs
Buscant la llibertat que sols trobem
En els vicis mundans:
Alcohol, sexe i tabac.
Ingerim estupafaents
Per a escalar les parets ingents
D'una esquerpa i vetusta presó
Que oprimeix
Occeix
Degolla i maltracta
Amb porres ens torturen, sols per fer l'acte
De decidir què i qui volem ser,
Els militars manen, el govern obeeix,
El govern mana, els funcionaris obeeixen
Els funcionaris manen i el poble obeeix
Ensems el feixisme neix
De monarques, empresaris i presidents corruptes,
De bancs i caixes que ofeguen lentament
L'obrer que ha caigut a les urpes
Dels impostos, de les urnes i del poder.
Sols ens queda resistir,
Sols ens queda patir
I salvar-nos entre tots
Per a fer la revolució.
Anarquisme, solidaritat,
L'Estat profund s'ha de capgirar!
Anarquisme, fraternitat,
El poble a l'atac!
