EL TRESOR DEL MAR
Oh!, mar, ets l'estel que més brilla al cel,
Quan de nit, eixe immens i negre vel,
Plora cometes com llàgrimes, sol,
En la foscor, on l'amargor del dol,
Fereix el nostre cor per fer brotar
Odi d'entre les cendres de tendresa
I eixos prats verds on regna la bellesa,
Un cop la tristor hagi fet desbordar
Els rius, siguin per eixa soledat
Inundats com les ones del passat;
Com l'espill de la meva curta vida
Que amb aigües de desolació, ungida,
Fou, però ara, un cop ha estat acabada,
Per la joia, de nou, ha estat abraçada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No permès als menors de 13 anys, publicar comentaris al bloc.