BIHOTZ-HUNKIGARRI*
Sento que la flama s'està apagant
I el meu cor lentament es va pansint
Puix que en l'amargor es va consumint
I al mar, com un vaixell, s'està enfonsant.
L'amor en melangia es converteix,
La mort amb cendres i sang em vesteix;
Un jorn les roses es tornen bells cards
I les punxes, com verinosos dards,
Es van clavant en la meva ànima
En forma de tristor i soledat
I amb eixa sincera i càlida llàgrima
Que com un estel fugaç has vessat
Has regat els preats, els deserts i els rius
Fent brillar de nou els seus colors vius!
*En euskera vol dir commovedor, emocionant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No permès als menors de 13 anys, publicar comentaris al bloc.