LA VIDA; UNA ÀRIA
En mig d'una tempesta et vaig salvar
I el teu esperit vaig intentar curar
Perquè havia quedat del tot malmès
Desprès de l'abandó del teu promès
Mentre navegàveu per l'amor
Camí de la tristesa i l'amargor
Mentre ell bevia un vas d'eixe ardent rom
A la taverna on ara tu i jo som
Contemplant eixa màgica vesprada
La mar, submergits en una besada,
Que va fer tendre aquella solitària
Nit, coronant aquella petita ària,
Que ens havia tocat representar
Per fer l'òpera de Mozart brillar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No permès als menors de 13 anys, publicar comentaris al bloc.