TRENC D'ALBA EN UN POBLE DE PESCADORS
Em llevo i sento, del poble, el perfum
Mentre s'apaga, del carrer, un llum;
Eixa aroma tendre de forn de pa,
Eixos dolços que compraran demà,
Es mescla amb la flaire d'un nou cafè
Que bec sota els primers rajos de sol:
La pèrdua de l'estimada em dol...
Per desgràcia no sé què he de fer!
Cap a la platja baixo lentament;
Em relaxen les onades del mar:
L'odi m'agradaria dominar!
Amb gatzara deixo anar un lament;
Per fi lliure sóc. Em veu una dona
I finalment l'escalf que anhelo em dóna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No permès als menors de 13 anys, publicar comentaris al bloc.