VENUS AL MAR
Copso els teus batecs que són com onades;
Ets el meu Sol, la meva Lluna, el mar:
L'únic ésser que puc i sé estimar
Compartint eixes llargues vesprades
D'estiu, prop d'eixe ingent espill d'argent;
De tardor, deixant-nos portar pel vent;
Llegint els estels a la primavera,
Sotjant a l'hivern la cabellera
Castany, pèl-roja o simplement daurada,
És igual, si ets la meva estimada!
Ara, a la taverna, bec cervesa,
Demà, pot ser vi, per imaginar-me,
La teva harmoniosa tendresa
I en el teu cos poder embriagar-me!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No permès als menors de 13 anys, publicar comentaris al bloc.