L'ÈTER DEL MAR

L'ÈTER DEL MAR

Estel, la teva flama em fa viure!,

Navego pel mar i sóc per fi lliure!;

Un xic de llum en eixa obscuritat

Necessito per guanyar el combat,

I que el teu amor no em crei una ferida

Difícil de curar. Vull que a l'eixida

Hi siguis tu; l'home que afortunat

M'ha fet, el Déu que de la crueltat

Una melodia harmoniosa

Ha compost perquè la balli eixa hermosa

Dama i jo, gojat per eixe esperit,

Del cel en crei l'oda de la nit,

Finalitzant l'hora crepuscular,

I Àrtemis, l'infern, faci blanquejar!