SONET A NEPTÚ
Com l'oceà, incandescent seré
Perquè a partir d'avui, lliure viuré.
Sent l'espuma com naix de les entranyes;
Veig morir a poc a poc les piranyes
Que han enverinat la meva vida,
Que han ensangonat les meves onades;
Per fi he copsat una llum a l'eixida
Encara que tu tornes debades
Per enfosquir eixe futur que espera
I anhela trobar una drecera
Per emboirar el meu cor destrossat
Pel teu huracà de mots encisadors
Però de llamps i trons pertorbadors:
Per això el teu cadàver he enterrat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No permès als menors de 13 anys, publicar comentaris al bloc.