SONET A FORCIS
Sota l'estel blanc, al mar, dos es besen
Amb els ulls i amb passió contemplen
El cel nocturn que els fa una abraçada
Però la tendresa, de matinada,
S'esvaeix. La boira conquereix
Els dos joves enamorats; fereix
Els seus cors, entelant amb l'amargor
Eixe màgic moment i amb la tristor
Fa de la joia, melancolia;
La nit deix pas novament al dia
Que és gris i gèlid com aquell hivern
En que ell va conèixer la bellesa
Quan ella intentava eixir del seu infern
I va descobrir a la seva deessa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No permès als menors de 13 anys, publicar comentaris al bloc.