UN BES AL MAR
Vora el mar, en eixa bocafoscant,*¹
Hem escoltat, de la merla, el seu cant;
Volianes*² en el cor hem sentit
Mentre queia a poc a poc la nit.
La primavera acabava d'encendre
La teva llum esplèndidament tendre
Que va gojar tot d'una la meva ànima
I per fi em va fer vessar una llàgrima
De melangia que en una estrella
Es convertí perquè la més bella
Damisel·la fos il·luminada
I per mi, per sempre fos recordada,
Sota eixa lluna blanca, en un sol bes,
Desprès que el seu argent vague ens abracés.
*¹Bocafoscant: a boca de nit, a entrada de fosc, quan es fa fosc... En pallarès vindria a ser l'equivalent de nit.
*²Volianes: o voliaines, a Ribes, Cardona, Solsona, la Pobla de Segur, Conca de Tremp i a l'Urgell és el sinònim que utilitzen per a referir-se a les papallones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No permès als menors de 13 anys, publicar comentaris al bloc.